sábado, 31 de diciembre de 2011

Fi de blog

Un cop finalitzat el blog, puc dir que m'ha semblat una eina bastant útil per anar treballant diàriament les lectures i els aspectes treballats a classe o a les sortides. A més, és un recurs que s'adapta a l'actualitat ja que vivim a l'era digital. 


El fet de relacionar tot el material didàctic a les activitats pràctiques i connectar el medi natural amb el social i a la inversa, ha  sigut una tasca molt significativa ja que he hagut de reflexionar, comparar i extreure conclusions.

Durant aquest semestre he pogut adquirir coneixements de com fer de model envers els alumnes i tenir presents estratègies que facilitin el procés d'ensenyament-aprenentatge. Amb això vull dir que com a educadora no és convenient tancar-se a una mateixa metodologia, sinó que cal innovar-se i adaptar-se a les diferents situacions de la societat.

Finalment, vull acomiadar-me dient  la següent cita: 
 
“mirar en otras direccciones significa también 

mirarnos a nosotros mismos”  

Perellada (2009)

El Curriculum

El currículum d’educació infantil, té per objectiu contribuir en el desenvolupament emocional  i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants, en col·laboració amb les seves famílies, proporcionant-los un clima i entorn de confiança on se sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge.
Dins del document es proposen unes capacitats que equivaldrien a les competències de l’educació primària. Aquestes es classifiquen en quatre eixos, tot i que no les hem de percebre com capacitats independents, sinó com una interconnexió. Per aquest motiu hem de proposar activitats que potenciïn la transversalitat d’aquests eixos.


Capacitats

 
Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma

Podríem fer referència al coneixement i domini del cos, en el moviment i la coordinació.  Una de les activitats que vam fer a la gimcana (pujar les escales de diverses posicions) va ser treballar aquesta capacitat, a més, també es va treballar la percepció del concepte espai
. 
      Aprendre a pensar i a comunicar

Fa referència a pensar, crear, elaborar explicacions, progressar en la comunicació i l’expressió.
Ho podríem relacionar amb les activitats que hem fet a ciències ja que hem pogut aproximar-nos a ella d’una manera experimental, fet que ens ha permès reflexionar i extreure conclusions.
Alhora, també la podríem lligar als contes de l’assignatura de socials, ja que són una eina de comunicació ideal per treballar l’expressió i el llenguatge.

Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

Fa referència a observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, i a mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana.
Podríem enllaçar aquesta capacitat amb l’experiència de l’insecte pal i de la gimcana, ja que va permetre conèixer i gaudir del nostre entorn. 

Aprendre a conviure i habitar el món

Fa referència a conviure en la diversitat i seguir les pautes de convivència. Podríem pensar en els rols de la família Coll  quan va anar a la masia de Collserola. Tanmateix, vam poder relacionar com eren els valors de les èpoques anteriors i com el temps els ha anat canviant.

Dins el currículum podem trobar aquestes parts, tot i que les hem de percebre  com un conjunt ja que l’existència d’una dóna lloc a l’altra. Per tant totes les parts del currículum són essencials per donar sentit a la formalització d’aquest document.

Continguts -àrees



Objectius



CAPACITATS




Les capacitats tenen un caràcter integrador i transversal, per això s’intenta que totes les àrees estiguin en constant interacció. Els objectius concreten la forma de com arribar-hi a les capacitats. Per aquest motiu els objectius sempre han d’estar explícits i descrits en el document. Finalment, els continguts es vinculen amb les àrees i donen pautes de com realitzar el treball dins l’àmbit formal.






martes, 27 de diciembre de 2011

Com s'aprèn a l'Educació Infantil?


Experiències, fer i pensar

Com ja sabem els infants neixen amb unes capacitats innates que a poc a poc aniran desenvolupant, de manera que l’entorn social les ha d’estimular per tal  que el nen  pugui  construir el seu coneixement.
Per tant, el context del nen ha d’oferir possibilitades per posar en joc aquestes capacitats. Segons Vigotsky existeix la Zona de desenvolupament pròxim, en la qual el nen va potenciant la seva estructura cognitiva gràcies a les seus coneixements i a les interaccions que estableix amb altres individus més capaços.

 
De manera que els infants no són un cervell buit, sinó que tenen uns coneixements previs que aniran desenvolupant al llarg del temps. Aquests procés es fa possible gràcies a les pròpies experiències, però, tot i que aquestes són de gran importància, no són suficients perquè el nen sigui totalment autònom.
Per aprendre cal anar més enllà, és necessari influenciar, és a dir, fer i pensar. Cal que els individus més capaços, com per exemple els educadors, ofereixin activitats on els infants puguin arribar a fer pròpies reflexions, arribar a relacionar fets, a aplicar coneixements nous amb els ja obtinguts anteriorment, etc. Aquests procediments i els sabers (saber fer;  saber ser i  estar, saber coneixements), potenciaran el coneixement científic. 

A  més a més, el professorat ha de tenir unes competències per poder ensenyar uns continguts als seus alumnes. Aquest ha d’aconseguir que els infants elaborin el seu propi coneixement per poder interpretar la realitat; s’ha interessar per les idees prèvies, introduir de noves i ajudar-les a evolucionar; ha de fer propostes a l’àmbit informal perquè aquests continguts també esdevinguin a la vida quotidiana; ha de potenciar el model socioconstructivista i la modelització, entre d’altres.

D’aquesta manera podem dir que l’alumnat aprèn a base d’experiències, de pensar i de fer. Aquest fet el podem lligar amb aquest fragment del material de l’aula què en sabem sobre com s’aprenen ciències?:
“Aprenentatge com a construcció de coneixements: la ment de l’alumnat està plena d’idees alternatives, construïdes des del naixement i que les idees de la ciència  actual s’aprenen a mesura que es qüestionen les anteriors, es contrasten amb les altres persones, se’n reconeixen les incoherències, es veu la utilitat de les idees noves,etc.”

Finalment, si aquest camí es porta a terme correctament, podríem dir que d’aquell nadó indefens haurem aconseguir un individu competent i antònom dins d’aquest món tan complex. A més a més, podríem potenciar la competència científica que segons OCDE-PISA  fa referència a la capacitat per utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir d’evidències, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix.

Espai i temps

El temps
Des del meu punt de vista, definir el concepte temps és basant complex.  Penso que el temps és un instrument que ens marca les accions del dia a dia i el responsable d’organitzar la nostra existència. És a dir, és un fenomen abstracte encarregat de fer-nos persistir en un espai i que té relació directa amb el cicle de la vida. 

Com considero que no hi ha una única definició que conceptualitzi el terme temps, em sembla més profitós citar aquest fragment de la Lectura de El tiempo y el espacio en la didáctica de las ciencias sociales, ja que em fascina com descriu el temps i com utilitza recursos literaris per transmetre un missatge més expressiu i metafòric.
“Nos damos cuenta enseguida de que el pasado fue per ya no es. Sabemos que el futuro será, pero aún no es. El presente si que existe, ahora mismo, pero se nos escurre de las manos sin que lo podamos detener, como el agua dentro de un cesto. Por otro lado, si el presente se pudiera detener ya no sería el tiempo, sino la eternidad, cosa que ya nos resulta más difícil de imaginar”.

El temps és una paraula molt abstracta que pot englobar molts aspectes, per aquest motiu podem distingir entre el temps viscut, el social i l’històric. 
El temps viscut fa referència a la temporalitat d’allò que ha succeït des d’una perspectiva egocèntrica. És a dir, és un temps personal que ja hem viscut i,  a mesura que s’amplia, s’introdueixen les pautes i normes de conducta humana. Per exemple, els nostres aniversaris, l’experiència de veure la nit i el dia, veure imatges de quan érem més petits...
El temps social el podríem definir com el temps real segons el nostre sistema. De manera que el mateix temps és compartit per tota la societat, tot i que cada persona el percebi de diferent manera. Per exemple:  un dia té 24 hores (temps real) però a unes persones se’ls hi passarà molt de pressa i d’altres molt lent.
El temps històric és el passat, el que ja no existeix. Tot i que no hem viscut en etapes anteriors, gràcies a les fonts primàries i secundàries estem informats de la nostra història. 


Segons la meva experiència amb els infants, la construcció de la noció de temps és força complex. Hi ha edats en les que encara no tenen consciència de la unitat de temps, no saben quanta estona equival a X minuts, hores o dies... aquest aprenentatge es va adquirint a base de l’experiència ja que la nostra societat està organitzada mitjançant el temps i, a més a més, els ensenyaments didàctics que els hi proposem permetran aproximar-se a aquesta  noció.
 
L’espai
Durant la vida quotidiana estem en constant contacte amb l’espai. Si es detenim a pensar, ens adonarem que cada dia ens desplacem per un espai, distribuïm un determinat espai, formem part d’un espai geogràfic, ens orientem per arribar als llocs, construíem teories espacials, percebem les noticies dels mitjans de comunicació que ens parlen del què està passant a l’altre banda del món... Tot això ens permet, sovint de forma inconscient, prendre consciència del concepte espai. 
 
A partir d’aquests fets, es van construint uns esquemes espacials que són fruit de l’experiència sensorial primària  mitjançant la interacció amb el context en el que ens desenvolupem. Per aquest motiu, considero adient que en edats primerenques s’impulsin activitats per potenciar tots els conceptes relacionats amb l’espai. Posteriorment, veurem quins són els aspectes més importants per treballar-lo i quines propostes didàctiques podrien ser enriquidores pel desenvolupament espacial dels infants.

Ara bé, com podem definir el terme espai?  Tot seguit podem observar, partint del suport de la lectura Teoría e historia, com aquest concepte es pot explicar des de múltiples perspectives i se li poden atribuir unes principals característiques:

Perspectiva filosòfica
El espacio es una categoría como el tiempo que, a quien muchos atribuyen la paternidad de la geografía y de la historia como disciplinas del espacio y tiempo respectivamente, es básica para la existencia del pensamiento humano. (Kant)
                                                                                                             
Perspectiva científica
La paraula espai és un objecte de múltiples aplicacions. En cada àmbit del pensament científic l'espai pren les seves concrecions segons per a què s'apliqui.
Perspectiva matemàtica
Els espais són conjunt de punts, així la física s’assimila al concepte camp i ens remet normalment al concepte espai còsmic. 
Perspectiva ciències socials
L’espai remet bàsicament a l’àmbit, llocs, en els que es desenvolupen les activitats humanes. Es considerauna variable bàsica dels fets socials i en constant relació dialèctica amb la societat.

-     L’espai, com el temps, no és una realitat objectiva, real ni absoluta.

-     És una representació, fruit de les construccions mentals dels individus, que posen ordre i sentit a allò que ens envolta.

-     L’aprenentatge geogràfic comença tan aviat com un nen o nena comença a desplaçar-se i arriba després a l’escola amb les seves pròpies visions particulars del món. (John Bale)


Un cop hem arribat fins aquest punt, em sorgeixen algunes qüestions: les persones com pensem amb l’espai? Tenim alguns coneixements innats o tot es basa en l’experiència, o en aprenentatges?
Una vegada m’he documentat amb la lectura anteriorment citada, he pogut resoldre aquests dubtes partint de la teoria de Kant. Aquest diu que existeixen uns patrons o esquemes primigenis espacials i temporals que es processen ordenadament amb la informació que ens arriba de l’exterior.  Aquests són primerament molt generals fins que arriben a ser més específics, fet que ens facilita a entendre el terme espai amb més complexitat. 

Com ja hem dit, el fet de potenciar l’adquisició de l’espai en edats primerenques és la clau pel bon desenvolupament espacial. Alguns dels aspectes que es poden treballar des de l’educació infantil fins a la vida adulta són els següents:
  •  L’orientació de l’espai: fa referència a la lateralitat, profunditat i anterioritat.
  • L’objecte en l’espai: s’estudia la interioritat, l’exterioritat i  la delimitació.
  • La posició relativa dels objectes a l’espai: es treballa la interioritat, l’exterioritat, la secció i la contigüitat.
  •  Les distàncies: s’adquireixen els termes de proximitat, allunyament i els intervals.
  •  Les mesures: són l’element clau per aprendre els números, les relacions matemàtiques i la relació entre objectes i distàncies.
Per desenvolupar aquests ítems amb els infants podríem fer un circuït amb els elements característics de psicomotricitat (bancs, cercles, balles, escales...), de manera, que haguessin de treballar l’esquema corporal i els seus moviments en relació a l’espai. Així, oferiríem l’oportunitat de treballar d’una forma experimental l’espai i les seves categories com la lateralitat, el dins -fora, lluny -a prop, entre d’altres.






sábado, 17 de diciembre de 2011

El Conte


Durant la sessió hem treballat els contes i els seus trets més significatius. A més a més, el professor Antoni ens ha explicat un conte tenint present determinats elements que són la clau per explicar-lo correctament. Aquest fet el considero positiu, ja que ens servirà d’exemple alhora de dur-lo a la pràctica amb els infants. Per potenciar l’utilització d’aquest recurs, el mestre ens ha proposat preparar-nos un conte en grup i representar-lo a la resta de companyes.

Bé, si ens detenim uns moment i reflexionem sobre què ens suggereix la paraula conte, només ho relacionem amb unes simples historietes de nens petits? Pensem que es tracta d’una invenció sense prou importància? Doncs bé, el conte no tan sols el podem definir com una eina d’entreteniment, sinó com un bon recurs pedagògic en el que es poden treballar molts conceptes. A continuació podem veure aportacions que han escrit alguns autors  respecte el terme conte.

"Un cuento, en última instancia, se mueve en ese plano del hombre donde la vida y la expresión escrita de esa vida libran una batalla fraternal [....] y el resultado de esa batalla es el cuento mismo, una síntesis viviente a la vez que una vida sintetizada, algo así como un temblor de agua dentro de un cristal, una fugacidad en una permanencia..." (Julio Cortazar, "Algunos aspectos del cuento", Obra crítica/2)

"Un cuento es un acontecimiento dramático que implica una persona en tanto individuo, vale decir, en tanto comparte con todos nosotros una condición humana general, y en tanto se halla en una situación muy específica. Un cuento compromete, de un modo dramático, el misterio de la personalidad humana..." (Flamer y O’Connor, "El arte del cuento", Cómo se escribe un cuento)

"Los juegos infantiles no son tales juegos, sino sus más serias actividades"   ( Montaigne)

Entre d’altres definicions, podríem dir que un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu, amb caràcter fictici o real. Es pot considerar com una eina d’aprenentatge de comportaments socials des dels temps antics que compta amb una tradició escrita de segles, tot tenint present, la especial importància de la tradició oral. A més, cal tenir en compte que aquest gènere compta amb una sèrie d’estratègies didàctiques i capacitats comunicatives associades a la narració del conte.

El conte infantil tracta de respondre a les necessitats dels nens, per això molts dels temes van en relació a les preocupacions o a la vida quotidiana dels petits. A més, és un recurs molt utilitzat ja sigui dins les aules o fora de l’àmbit formal, posat que potencia els següents aspectes:

  • El conte estimula la fantasia i la imaginació del nen.
  • El conte aproxima l’Infant cap a la lectura i a desenvolupar la llengua escrita i oral.
  • A través del conte l’infant pot llegir les imatges fent pròpies interpretacions, es pot sentir identificat amb determinats problemes i imaginar com resoldre els conflictes.
  • Afavoreix el coneixement de l’espai i temps (on succeeix, a quin lloc es traslladen, que ha passat ara, que passarà desprès…)
Per aquest motiu els docents han de comptar amb unes competències lingüístiques on han de tenir en compte aquests ítems:
-        
  •   Han d’utilitzar un vocabulari adient i enriquidor, i alhora anar introduint nou lèxic.
  •  Han d’entonar  i fer servir el ritme adient adaptant-se a cada situació del conte.
  • Han de tenir en compte la mirada i l’expressió gestual, sonora i musical, ja que són elements que faciliten la comunicació i aporten emotivitat.
  • Per assegurar-nos que els nens segueixen el fil conductor del conte, no està de més fer-los partícips i col·laborar en cantar cançons o intervenir en determinats moments.
 Tal com diu Joan Pagès: “la vida i les acciones humanes es desenvolupen en el temps[...]” Per tant, penso que el conte també és imprescindible ubicar-lo en un temps ja sigui real o imaginari. Per aquest motiu normalment tots els inicis del compte comencen així: fa molt i molt de temps, vet aquí una vegada, un dia de primavera..

Tanmateix, cal fer el mateix propòsit per ubicar els personatges  i el seu context en un determinat espai comprensible, així, els espectadors podran fer-se una representació mental del lloc on succeeix la història: a una casa de xocolata, en un bosc molt gran, d’alt d’una muntanya...
Seria convenient que durant el conte es responguessin les possibles preguntes que els infants tinguessin respecte el temps, l’espai i els personatges:
On succeeix la història? En quina situació ha succeït ( context)? Quan ha passat (temps social)? En quins temps ( temps històric)? Què caracteritza als personatges? Com solucionaries el problema si fossis aquest personatge (empatitzar)?


Per finalitzar, cal dir que és positiu que un conte infantil tingui il·lustracions força representatives ja que, en cas que sigui un conte sense text, la trama del conte serà més fàcil d’entendre. Podríem posar de model les imatges següents:


Moving


MOVING

Moving, all the people moving, one move for just one dream.
We see moving, all the people moving, one move for just one dream.
Tiempos de pequeños movimientos...movimientos en reacción.
Una gota junto a otra hace oleajes, luego mares...océanos.
Nunca una ley fue tan simple y clara: acción, reacción, repercusión.
Murmullos se unen forman gritos, juntos somos evolución.

Moving, all the people moving, one move for just one dream.
We see moving, all the people moving, one move for just one dream.
Escucha la llamada de "Mama Tierra", cuna de la creación.
Su palabra es nuestra palabra, su "quejío" nuestra voz.
Si en lo pequeño está la fuerza, si hacia lo simple anda la destreza.
Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber.
Moving, all the people moving, one move for just one dream.
We see moving, all the people moving, one move for just one dream...

Macaco





Aquesta cançó que hem escoltat a classe fa reflexionar sobre com ha anat evolucionant el món. Mica en mica la societat ha anat modificant un conjunt de fets, valors, formes de pensar i d’actuar… 

La frase “ Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber” pot donar molt a parlar perquè tots aquests progressos, i alhora errors, han donat lloc a la nostra actualitat. Ens agradi  o no, nosaltres som fruit de l’evolució, igual que nosaltres som el fruit del futur. De la mateixa manera que hi ha hagut canvis positius que ens han facilitat la vida actual, hi ha hagut d’altres que ens estan perjudicant. Però si som conscient d’això, encara hi podem fer alguna cosa per no posposar-ho cap al futur. Tanmateix, aquest progrés no depèn d’una persona, sinó que hem de lluitar plegats per aconseguir una fita comuna (“Una gota junto a otra hace oleajes, luego mares...océanos”). 

En aquest moment penso que entra en joc el paper de l’educació, ja que si  intentem aconseguir uns mateixos objectius cal treballar-ho des de petits, així, a mesura que anem madurant com a persones, aquests valors els tindrem presents per la resta de les etapes. Es cert que aconseguir un canvi rellevant en la vida és molt complex, però si intentem fer petits canvis arribarà un moment que es veurà una gran evolució (“Murmullos se unen forman gritos, juntos somos evolución”).

Per tant, si volem millorar quelcom no és suficient queixar-se i quedar-nos en el mateix lloc. Hem de moure’ns per recuperar o aconseguir allò que volem.
Si ens fixem, vivim en un món extremadament complex en el que  hem fet un mal ús dels recursos naturals  i entre societats i/o cultures ens hem ferit. Aquests errors haurien de ser, entre d’altres, un fet que ens impulsés a moure’ns cap a la prosperitat.
Algunes de les activitats que realitzem en l’educació formal, com per exemple la gimcana, ens han fet gaudir de la natura, valorar el treball en equip i veure que hi ha moltes maneres per poder aprendre. Per tant ens hem de moure en diferents camins per arribar al mateix lloc.



Conferència sobre sostenibilitat de Rosa Maria Tarín

L’Escola Bressol i l’Educació per a la Sostenibilitat, un amor a primera vista?

El punt de partida del que parteix la conferencia és conscienciar-nos sobre la importància de fomentar la intel·ligència ecològica. És a dir, tenint en compte  el món en el que vivim, cal buscar estratègies per potenciar la sostenibilitat. Això implica, des de l’àmbit de l’educació, designar-ne uns reptes per treballar a les aules el tractament sostenible del nostre entorn, així com potenciar els valors socials, fomentar el reciclatge, el respecte a la natura, fer un bon ús dels recursos naturals, entre d’altres. 

Un aspecte de la conferència que m’ha semblat significatiu és que aquest projecte de conscienciació també es posa en pràctica a les escoles bressols. Considero adient que es facin en edats primerenques ja que l’adquisició d’aquests valors seran més significatius i profitosos per les etapes posteriors. És una manera d’inculcar des de ben petits la importància de la sostenibilitat i oferir-los recursos i espais per poder desenvolupar aquests aprenentatges. A més a més, els infants seran els futurs  protagonistes que conviuran de forma autònoma en aquest món, de manera que, si aquests aprenentatges queden interioritzats, la pèssima situació en la que actualment vivim podria anar millorar progressivament. Però des del meu punt de vista, penso que no tan sols els nens i nenes han de rebre aquesta educació a l’àmbit formal, per tant, hauríem d’impulsar els anomenats projectes a la resta d’àmbits, principalment a l’informal, ja que la família és un agent socialitzador molt potent per trasnmetre aquests tipus de valors als infants.

Els mestres, òbviament, han de dur a terme activitats on aquests valors es puguin assolir. Penso que moltes vegades els docents cauen en l’error d’explicar verbalment aquests temes, però realment, el que és necessari és tenir l’oportunitat d’experimentar-los per ells mateixos, ja que palpant el problema en primera persona serà molt més representatiu que no pas escoltar una classe teòrica. Una de les possibles activitats a realitzar seria  cuidar un ésser viu, com en el nostre cas amb l’insecte pal, posat que hi ha molts aspectes per reflexionar sobre el medi natural i social. Així d’aquesta experiència es poden fomentar altres idees subjacents com ara: la responsabilitat i el respecte, la cooperació amb la resta del grup, aprendre les funcions bàsiques dels éssers vius, apropar-se a la ciència d’una forma experimental i aplicar conceptes teòrics d’una manera dinàmica, com per exemple els esmentats en la conferència (refusar, reutilitzar, reduir i reciclar).

Ara bé, aquests ensenyaments els han d’estimular aquelles persones relacionades amb l’educació. I si observem les imatges de l’aspecte de la facultat d’educació el dia següent de la festa universitària, podem entrar en una paradoxa. Si per una banda estem persuadint aquests valors, i per l’altra, els estem deixant-los en segon pla. Això, no és productiu, per tant, els educadors hem de tenir present uns principis claus (saber fer, saber ser i saber estar). Si això no es té en ment, difícilment podrem fer de models als nostres alumnes.