martes, 27 de diciembre de 2011

Espai i temps

El temps
Des del meu punt de vista, definir el concepte temps és basant complex.  Penso que el temps és un instrument que ens marca les accions del dia a dia i el responsable d’organitzar la nostra existència. És a dir, és un fenomen abstracte encarregat de fer-nos persistir en un espai i que té relació directa amb el cicle de la vida. 

Com considero que no hi ha una única definició que conceptualitzi el terme temps, em sembla més profitós citar aquest fragment de la Lectura de El tiempo y el espacio en la didáctica de las ciencias sociales, ja que em fascina com descriu el temps i com utilitza recursos literaris per transmetre un missatge més expressiu i metafòric.
“Nos damos cuenta enseguida de que el pasado fue per ya no es. Sabemos que el futuro será, pero aún no es. El presente si que existe, ahora mismo, pero se nos escurre de las manos sin que lo podamos detener, como el agua dentro de un cesto. Por otro lado, si el presente se pudiera detener ya no sería el tiempo, sino la eternidad, cosa que ya nos resulta más difícil de imaginar”.

El temps és una paraula molt abstracta que pot englobar molts aspectes, per aquest motiu podem distingir entre el temps viscut, el social i l’històric. 
El temps viscut fa referència a la temporalitat d’allò que ha succeït des d’una perspectiva egocèntrica. És a dir, és un temps personal que ja hem viscut i,  a mesura que s’amplia, s’introdueixen les pautes i normes de conducta humana. Per exemple, els nostres aniversaris, l’experiència de veure la nit i el dia, veure imatges de quan érem més petits...
El temps social el podríem definir com el temps real segons el nostre sistema. De manera que el mateix temps és compartit per tota la societat, tot i que cada persona el percebi de diferent manera. Per exemple:  un dia té 24 hores (temps real) però a unes persones se’ls hi passarà molt de pressa i d’altres molt lent.
El temps històric és el passat, el que ja no existeix. Tot i que no hem viscut en etapes anteriors, gràcies a les fonts primàries i secundàries estem informats de la nostra història. 


Segons la meva experiència amb els infants, la construcció de la noció de temps és força complex. Hi ha edats en les que encara no tenen consciència de la unitat de temps, no saben quanta estona equival a X minuts, hores o dies... aquest aprenentatge es va adquirint a base de l’experiència ja que la nostra societat està organitzada mitjançant el temps i, a més a més, els ensenyaments didàctics que els hi proposem permetran aproximar-se a aquesta  noció.
 
L’espai
Durant la vida quotidiana estem en constant contacte amb l’espai. Si es detenim a pensar, ens adonarem que cada dia ens desplacem per un espai, distribuïm un determinat espai, formem part d’un espai geogràfic, ens orientem per arribar als llocs, construíem teories espacials, percebem les noticies dels mitjans de comunicació que ens parlen del què està passant a l’altre banda del món... Tot això ens permet, sovint de forma inconscient, prendre consciència del concepte espai. 
 
A partir d’aquests fets, es van construint uns esquemes espacials que són fruit de l’experiència sensorial primària  mitjançant la interacció amb el context en el que ens desenvolupem. Per aquest motiu, considero adient que en edats primerenques s’impulsin activitats per potenciar tots els conceptes relacionats amb l’espai. Posteriorment, veurem quins són els aspectes més importants per treballar-lo i quines propostes didàctiques podrien ser enriquidores pel desenvolupament espacial dels infants.

Ara bé, com podem definir el terme espai?  Tot seguit podem observar, partint del suport de la lectura Teoría e historia, com aquest concepte es pot explicar des de múltiples perspectives i se li poden atribuir unes principals característiques:

Perspectiva filosòfica
El espacio es una categoría como el tiempo que, a quien muchos atribuyen la paternidad de la geografía y de la historia como disciplinas del espacio y tiempo respectivamente, es básica para la existencia del pensamiento humano. (Kant)
                                                                                                             
Perspectiva científica
La paraula espai és un objecte de múltiples aplicacions. En cada àmbit del pensament científic l'espai pren les seves concrecions segons per a què s'apliqui.
Perspectiva matemàtica
Els espais són conjunt de punts, així la física s’assimila al concepte camp i ens remet normalment al concepte espai còsmic. 
Perspectiva ciències socials
L’espai remet bàsicament a l’àmbit, llocs, en els que es desenvolupen les activitats humanes. Es considerauna variable bàsica dels fets socials i en constant relació dialèctica amb la societat.

-     L’espai, com el temps, no és una realitat objectiva, real ni absoluta.

-     És una representació, fruit de les construccions mentals dels individus, que posen ordre i sentit a allò que ens envolta.

-     L’aprenentatge geogràfic comença tan aviat com un nen o nena comença a desplaçar-se i arriba després a l’escola amb les seves pròpies visions particulars del món. (John Bale)


Un cop hem arribat fins aquest punt, em sorgeixen algunes qüestions: les persones com pensem amb l’espai? Tenim alguns coneixements innats o tot es basa en l’experiència, o en aprenentatges?
Una vegada m’he documentat amb la lectura anteriorment citada, he pogut resoldre aquests dubtes partint de la teoria de Kant. Aquest diu que existeixen uns patrons o esquemes primigenis espacials i temporals que es processen ordenadament amb la informació que ens arriba de l’exterior.  Aquests són primerament molt generals fins que arriben a ser més específics, fet que ens facilita a entendre el terme espai amb més complexitat. 

Com ja hem dit, el fet de potenciar l’adquisició de l’espai en edats primerenques és la clau pel bon desenvolupament espacial. Alguns dels aspectes que es poden treballar des de l’educació infantil fins a la vida adulta són els següents:
  •  L’orientació de l’espai: fa referència a la lateralitat, profunditat i anterioritat.
  • L’objecte en l’espai: s’estudia la interioritat, l’exterioritat i  la delimitació.
  • La posició relativa dels objectes a l’espai: es treballa la interioritat, l’exterioritat, la secció i la contigüitat.
  •  Les distàncies: s’adquireixen els termes de proximitat, allunyament i els intervals.
  •  Les mesures: són l’element clau per aprendre els números, les relacions matemàtiques i la relació entre objectes i distàncies.
Per desenvolupar aquests ítems amb els infants podríem fer un circuït amb els elements característics de psicomotricitat (bancs, cercles, balles, escales...), de manera, que haguessin de treballar l’esquema corporal i els seus moviments en relació a l’espai. Així, oferiríem l’oportunitat de treballar d’una forma experimental l’espai i les seves categories com la lateralitat, el dins -fora, lluny -a prop, entre d’altres.






No hay comentarios:

Publicar un comentario