Experiències, fer i pensar
Com ja sabem els infants neixen amb unes capacitats innates que a poc a poc aniran desenvolupant, de manera que l’entorn social les ha d’estimular per tal que el nen pugui construir el seu coneixement.
Per tant, el context del nen ha d’oferir possibilitades per posar en joc aquestes capacitats. Segons Vigotsky existeix la Zona de desenvolupament pròxim, en la qual el nen va potenciant la seva estructura cognitiva gràcies a les seus coneixements i a les interaccions que estableix amb altres individus més capaços.
De manera que els infants no són un cervell buit, sinó que tenen uns coneixements previs que aniran desenvolupant al llarg del temps. Aquests procés es fa possible gràcies a les pròpies experiències, però, tot i que aquestes són de gran importància, no són suficients perquè el nen sigui totalment autònom.
Per aprendre cal anar més enllà, és necessari influenciar, és a dir, fer i pensar. Cal que els individus més capaços, com per exemple els educadors, ofereixin activitats on els infants puguin arribar a fer pròpies reflexions, arribar a relacionar fets, a aplicar coneixements nous amb els ja obtinguts anteriorment, etc. Aquests procediments i els sabers (saber fer; saber ser i estar, saber coneixements), potenciaran el coneixement científic.
A més a més, el professorat ha de tenir unes competències per poder ensenyar uns continguts als seus alumnes. Aquest ha d’aconseguir que els infants elaborin el seu propi coneixement per poder interpretar la realitat; s’ha interessar per les idees prèvies, introduir de noves i ajudar-les a evolucionar; ha de fer propostes a l’àmbit informal perquè aquests continguts també esdevinguin a la vida quotidiana; ha de potenciar el model socioconstructivista i la modelització, entre d’altres.
D’aquesta manera podem dir que l’alumnat aprèn a base d’experiències, de pensar i de fer. Aquest fet el podem lligar amb aquest fragment del material de l’aula què en sabem sobre com s’aprenen ciències?:
“Aprenentatge com a construcció de coneixements: la ment de l’alumnat està plena d’idees alternatives, construïdes des del naixement i que les idees de la ciència actual s’aprenen a mesura que es qüestionen les anteriors, es contrasten amb les altres persones, se’n reconeixen les incoherències, es veu la utilitat de les idees noves,etc.”
Finalment, si aquest camí es porta a terme correctament, podríem dir que d’aquell nadó indefens haurem aconseguir un individu competent i antònom dins d’aquest món tan complex. A més a més, podríem potenciar la competència científica que segons OCDE-PISA fa referència a la capacitat per utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir d’evidències, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix.


No hay comentarios:
Publicar un comentario