sábado, 17 de diciembre de 2011

El Conte


Durant la sessió hem treballat els contes i els seus trets més significatius. A més a més, el professor Antoni ens ha explicat un conte tenint present determinats elements que són la clau per explicar-lo correctament. Aquest fet el considero positiu, ja que ens servirà d’exemple alhora de dur-lo a la pràctica amb els infants. Per potenciar l’utilització d’aquest recurs, el mestre ens ha proposat preparar-nos un conte en grup i representar-lo a la resta de companyes.

Bé, si ens detenim uns moment i reflexionem sobre què ens suggereix la paraula conte, només ho relacionem amb unes simples historietes de nens petits? Pensem que es tracta d’una invenció sense prou importància? Doncs bé, el conte no tan sols el podem definir com una eina d’entreteniment, sinó com un bon recurs pedagògic en el que es poden treballar molts conceptes. A continuació podem veure aportacions que han escrit alguns autors  respecte el terme conte.

"Un cuento, en última instancia, se mueve en ese plano del hombre donde la vida y la expresión escrita de esa vida libran una batalla fraternal [....] y el resultado de esa batalla es el cuento mismo, una síntesis viviente a la vez que una vida sintetizada, algo así como un temblor de agua dentro de un cristal, una fugacidad en una permanencia..." (Julio Cortazar, "Algunos aspectos del cuento", Obra crítica/2)

"Un cuento es un acontecimiento dramático que implica una persona en tanto individuo, vale decir, en tanto comparte con todos nosotros una condición humana general, y en tanto se halla en una situación muy específica. Un cuento compromete, de un modo dramático, el misterio de la personalidad humana..." (Flamer y O’Connor, "El arte del cuento", Cómo se escribe un cuento)

"Los juegos infantiles no son tales juegos, sino sus más serias actividades"   ( Montaigne)

Entre d’altres definicions, podríem dir que un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu, amb caràcter fictici o real. Es pot considerar com una eina d’aprenentatge de comportaments socials des dels temps antics que compta amb una tradició escrita de segles, tot tenint present, la especial importància de la tradició oral. A més, cal tenir en compte que aquest gènere compta amb una sèrie d’estratègies didàctiques i capacitats comunicatives associades a la narració del conte.

El conte infantil tracta de respondre a les necessitats dels nens, per això molts dels temes van en relació a les preocupacions o a la vida quotidiana dels petits. A més, és un recurs molt utilitzat ja sigui dins les aules o fora de l’àmbit formal, posat que potencia els següents aspectes:

  • El conte estimula la fantasia i la imaginació del nen.
  • El conte aproxima l’Infant cap a la lectura i a desenvolupar la llengua escrita i oral.
  • A través del conte l’infant pot llegir les imatges fent pròpies interpretacions, es pot sentir identificat amb determinats problemes i imaginar com resoldre els conflictes.
  • Afavoreix el coneixement de l’espai i temps (on succeeix, a quin lloc es traslladen, que ha passat ara, que passarà desprès…)
Per aquest motiu els docents han de comptar amb unes competències lingüístiques on han de tenir en compte aquests ítems:
-        
  •   Han d’utilitzar un vocabulari adient i enriquidor, i alhora anar introduint nou lèxic.
  •  Han d’entonar  i fer servir el ritme adient adaptant-se a cada situació del conte.
  • Han de tenir en compte la mirada i l’expressió gestual, sonora i musical, ja que són elements que faciliten la comunicació i aporten emotivitat.
  • Per assegurar-nos que els nens segueixen el fil conductor del conte, no està de més fer-los partícips i col·laborar en cantar cançons o intervenir en determinats moments.
 Tal com diu Joan Pagès: “la vida i les acciones humanes es desenvolupen en el temps[...]” Per tant, penso que el conte també és imprescindible ubicar-lo en un temps ja sigui real o imaginari. Per aquest motiu normalment tots els inicis del compte comencen així: fa molt i molt de temps, vet aquí una vegada, un dia de primavera..

Tanmateix, cal fer el mateix propòsit per ubicar els personatges  i el seu context en un determinat espai comprensible, així, els espectadors podran fer-se una representació mental del lloc on succeeix la història: a una casa de xocolata, en un bosc molt gran, d’alt d’una muntanya...
Seria convenient que durant el conte es responguessin les possibles preguntes que els infants tinguessin respecte el temps, l’espai i els personatges:
On succeeix la història? En quina situació ha succeït ( context)? Quan ha passat (temps social)? En quins temps ( temps històric)? Què caracteritza als personatges? Com solucionaries el problema si fossis aquest personatge (empatitzar)?


Per finalitzar, cal dir que és positiu que un conte infantil tingui il·lustracions força representatives ja que, en cas que sigui un conte sense text, la trama del conte serà més fàcil d’entendre. Podríem posar de model les imatges següents:


No hay comentarios:

Publicar un comentario